¡Els millors ingredients i matèries primes per als nous cuiners creatius llatinoamericans!

Sobre les Sals Gurmets: al llarg de la història de la gastronomia ha tingut etapes glorioses marcant el destí de les cuines des de que es va descobrir la seva capacitat per prolongar la vida de carns i peixos ja que fins als començos de l’era moderna era el principal mètode de conservació dels aliments.

En la cuina actual és un ingredient molt apreciat entre els grans xefs, que utilitzen un tipus de sal determinat o una altre en funció del plat concret que van preparar. En el mercat, existeixen moltes varietats de sal a les que dóna nom, la seva forma, el seu color o el seu lloc de procedència. Entre les més conegudes es troba la sal Maldon, de vidres en forma d’escates, procedent de les salines del comtat d’Essex (Anglaterra), de gran puresa natural i intens sabor. També és molt estimada la sal originaria de la Bretanya Francesa, en concret de la península de Guérande, lleugerament gris degut a les partícules d’argila que conté.

La flor de sal rosa del Himàlaia resulta molt apreciada per tractar-se d’una sal fòssil, molt pura, de color rosat, gra gruixut i sabor fi. La sal dels Andes peruans posseeixen també un color rosat característic, la seva composició és rica en minerals com el calci, el ferro, el magnesi, el zinc i el cobre. Més pujada de to, és la sal de Hawaii anomenada Alaea Roja, l’argila volcànica enriqueix a aquesta sal en òxid de ferro i li proporciona el seu diferenciat color. Per la seva banda la peculiar sal Negra de l’índia posseeix un sabor terrós i lleugerament sulfurós, al contrari de el que anuncia el seu nom, el seu color es rosat grisós. La sal japonesa anomenada “joia dels oceans”, la d’escates de sal marina sud-africana, la negra de Xipre, la torrada de Corea, la d’Islàndia de baix contingut en clorur de sodi, entre altres moltes, composen el divers inventari de sals de les que disposa la humanitat per la seva alimentació. De la mateixa manera la combinació de sal amb espècies ofereix   múltiples possibilitats que s’ajunten als matisos de sabor que es desitja obtenir amb cada elaboració.

En definitiva, com es menciona a la pel·lícula “Un toque de canela” del director i guionista Tassos Boulmetis, “Parla amb els altres de les coses que no poden veure perquè a tots ens agrada gaudir d’allò desconegut. Passa el mateix que amb el menjar ¡que importa que no es vegi la sal, si el menjar es saborós y podem assaborir-lo! No es veu, però l’essència està a la sal”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies